La riera de Riudecanyes desemboca entre els termes de Mont-roig del Camp i Cambrils. Forma la punta de la riera de Riudecanyes i una petita llacuna. A la llacuna s’hi troben espècies pròpies de zones humides com tamarius, joncs i àlbers, sent refugi per a la fauna.

De la desembocadura cap al sud comencen les platges verges de Mont-roig del Camp. En un primer moment trobem una petita platja de còdols, els quals la riera ha transportat al llarg del temps fins al mar. Immediatament després arribem a una platja de sorra envoltada de vegetació natural.

És habitual trobar-hi, ja sigui a la sorra o dins l’aigua, posidònia. Aquest fet es deu a les praderies de posidònia que es troben front la platja. La posidònia, que indica una qualitat de l’aigua excel·lent, contribueix a que les aigües siguin cristal·lines.

La platja és verge, no apte per a gossos. La posidònia és una espècie protegida per això no es retira de la platja. La platja només rep servei de neteja.

El barranc de la Pixerota dóna nom a la platja, aquesta és molt extensa i és de sorra fina i daurada. En alguns trams fins i tot presenta sistemes dunars.

Era la platja preferida de Joan Miró. Al geni li agradava baixar, des del seu mas, a la platja de la Pixerota a nedar i a fer exercici físic. Era la platja on dibuixava les seves conegudes estrelles mironianes i que més tard es convertirien en un dels símbols més representatius de la seva obra. La platja de la Pixerota li serví d’inspiració per a crear una de les seves primeres obres pictòriques “Platja de Mont-roig”. Recentment s’hi ha instal·lat un tòtem al lloc on es creu que Joan Miró pintà el quadre.

Al litoral mont-rogenc s’hi troben encara testimonis de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Es tracta de dos sistemes de nius de metralladora. Un dels sistemes s’ubica a la Pixerota, i l’altre a la platja de la Casa dels Lladres, tocant al nucli de Miami Platja.

Foren construccions defensives encarregades pel govern de la II República per a fer front a possibles atacs per mar i desembarcaments de tropes dels revoltats franquistes. Els nius de metralladores formen part d’estructures defensives més àmplies, i a dia d’avui estan plenament integrats en el paisatge litoral on van ser construïts.

Cal destacar-ne les obertures, en les quals s’hi instal·laven les metralladores de l’exèrcit republicà. El material bàsic emprat per a la construcció és el morter, per bé que als nius de metralladora de la platja de la Casa dels Lladresi, s’hi van incorporar pedres amb una clara funció de camuflatge.

D’elevat interès natural, paisatgístic i històric, l’estany Gelat, popularment dit estany Salat, és una zona humida litoral formada a la desembocadura del barranc del mateix nom i que forma part de la Xarxa Natura 2000, una iniciativa europea, que impulsa la creació d’una xarxa d’àrees d’especial protecció.

Aquesta zona singular, és visitada regularment per ocells migratoris i també s’hi pot trobar el fartet, un peix d’aigua dolça en perill d’extinció. En quant a la vegetació, és la característica d’aquest tipus de zones humides, i cal destacar el jonc marí (Juncusmaritimus) i la salicòrnia arbustiva (Arthrocnemumfruticosum).

L’estany Gelat, així com les cales properes, van ser antigament un enclavament important pel que fa al contraban, d’aquí que s’hi instal·lés un dels dos punts de vigilància que els carrabiners tingueren al litoral de Mont-roig. L’estany Gelat també fou testimoni en el marc de la guerra anglo-espanyola (1804-1809) d’una escaramussa entre l’exèrcit espanyol i el britànic, ja que 25 mariners britànics robaren un carro amb avituallament per a l’exèrcit espanyol i a la zona de l’estany Gelat hi hagué un intercanvi de trets.

En un lateral de l’estany Gelat, s’hi poden percebre les runes d’una construcció vinculada amb la cacera pertanyent al marquès de Marianao. El barranc de l’estany Gelat, era el límit pel nord, del vedat del marquès de Marianao. Posteriorment, el vedat fou venut i aquí comença la història de la fundació de Miami Platja per part de l’empresari Marcel·lí Esquius i Garcia (1897-1969).

Aquest enclavament, es troba en una cruïlla de camins: Per una part el GR92, que transcorre per les platges de Mont-roig i Miami, i de l’altra, el sender de petit recorregut pel barranc de I’estany Gelat.