A PEU

Us presentem les millors rutes a peu de Mont-roig Miami. Preparats?


La millor forma d’assaborir el paisatge mediterrani de Mont-roig Miami és practicant senderisme, petjada rere petjada. Us hem dissenyat diverses rutes que transcorren tant per la costa com per l’interior i la muntanya. Coneixereu els diversos paisatges del terme municipal!


JOAN MIRÓ, INSPIRAT EN MONT-ROIG


Des de l’encinglerada ermita de la Mare de Déu de la Roca, baixarem pel camí vell de l’Ermita, cap al poble de Mont‐roig del Camp.


Durant l’excursió passarem pels escenaris d’algunes de les obres de Miró, i també pel Mas Miró. La relació entre Mont‐roig i el pintor Joan Miró comença el 1911, des d’aquell primer contacte, any rere any passarà llargues temporades al seu mas, ara anomenat Mas Miró.


Després d’aquell primer contacte Miró observa tota la natura que apareix al seu voltant, admira el treball dels pagesos que conreen la terra amb perfecció geomètrica, absorbeix tota l’essència que irradia aquesta terra situada entre mar i muntanya. I tota aquesta energia la plasmarà en la seva obra. Els quadres que pinta a Mont‐roig són nombrosos i en tots hi destaca l’harmonia entre la natura i el treball del camp, val a dir que Mont‐roig és cabdal en tota l’obra mironiana, ” Sóc molt més feliç anant en suèter i bevent en porró entre els pagesos de Mont‐roig que no pas a París. Tota la meva obra és concebuda a Mont‐roig”, digué el pintor.


ELS FRUITS DE LA TERRA; L'OLIVA, LA GARROFA...


Mont‐roig, situat entre la mar i la muntanya, ha sabut trobar en aquest terreny pla el lloc ideal on conrear totes les varietats d’arbres de cultiu mediterrànies: l’olivera, l’ametller, l’avellaner, el garrofer, a més de la vinya, i també disposa d’una àmplia zona de regadiu on s’hi conreen tot tipus d’hortalisses: carxofes, enciams, cebes, tomàquets.


L’excursió proposada passa per molts d’aquests conreus canviants durant cada època de l’any, conferint un paisatge de colors ben contrastat. L’ocre de les fulles d’avellaner de la tardor, el rosat de les flors d’ametller de febrer, l’explosió de colors i tonalitats de la primavera i l’estiu.


El conreu més important avui en dia a Mont‐roig és l’olivera, comercialitzada sota la Denominació d’Origen Oli de Siurana, té unes qualitats excepcionals gràcies al clima que li donen les terres de Mont-roig.


Les oliveres centenàries de Mont‐roig són un plaer visual per al passejant. La seva escorça i les seves rames recargolades s’intercalen per donar força al fruit que madurarà a l’arbre fins l’octubre, hora de fer la collita i extreure’n el preuat líquid d’or que captivarà tots els paladars.


Per increïble que pugui semblar, gràcies a l’abundància d’aigua de fonts i mines, al municipi s’hi arribà a conrear arròs, essent l’únic lloc on es conreava a Catalunya a principis de segle XIX.


MARE DE DÉU DE LA ROCA, EL FAR DELS MARINERS


Des de Mont‐roig del Camp, agafem el camí vell de l’Ermita, apropant-nos a la muntanya de l’Areny. Abans passarem per la Pedra dels Àngels, utilitzada per ensarronar els infants fent‐los‐hi creure que s’hi senten cantar els àngels.


Arribem a l’encreuament dels camí dels Carlins, direcció a Vilanova d’Escornalbou. Tenim dues opcions de ruta, ambdues fan cap a les Escales del Diable que permeten pujar al capdamunt de l’Areny, gaudint d’esplèndides vistes i de les formes capritxoses de la roca.


L’ermita de la mare de Déu de la Roca i la de Sant Ramon estan situades sobre un promontori de roca roja de 292 metres d’altitud sobre el nivell del mar, la seva situació la fa un mirador excepcional de la Costa Daurada. És precisament aquesta muntanya roja la que dóna origen al nom del poble de Mont‐roig. L’ermita de Sant Ramon, un cub quadrat situat al capdamunt del cim i de blanques parets, destaca sobre la rojor de la roca i el blau del cel, servint encara avui dia per orientar els mariners i fer‐los arribar a bon port.


Seguint la relliscada del “rei moro”, baixarem pel preciós camí empedrat que fa uns retombs per retrobar el camí vell, fins a Mont‐roig.


EN FAMÍLIA PER MIAMI PLATJA


Es proposen dos petits itineraris, de 5 i 6 km, de molt baixa dificultat, per conèixer a peu el nucli de Miami Platja i la seva façana costanera, així com també l’Estany Gelat, una petita zona humida del municipi de gran interès ecològic. Hi destaca la presència del fartet, un peixet d’aigua dolça en perill d’extinció que tolera un ampli rang de salinitat i temperatura.


El nucli de Miami Platja està constituït majoritàriament per habitatges d’ús turístic, que gaudeixen de la proximitat del mar i d’una llarga costa amb diversitat de cales. La platja principal és la Cristall, situada a la part més meridional, mentre que la costa més septentrional està formada per multitud de cales, una costa en conjunt amb una bona qualitat de les aigües i on podreu veure onejar sovint la bandera blava.


LA MAR DE PIRATES I LLEGENDES


Durant l’època on els mars i oceans eren solcats per pirates, la Mar Mediterrània no en va ser cap excepció, i la costa de Mont‐roig tampoc. Se sap que el 1558, 300 corsaris van desembarcar a la costa, s’endinsaren fins a Mont‐roig i s’endugueren fins a 18 captius. D’aquestes incursions n’han derivat diferents contalles i llegendes, una de les més conegudes passa a Miramar: diu que la mateixa néta del famós pirata Arudj Barbarroja, anomenada Lluna Roja, va decidir assaltar l’antic poble de Miramar.


La platja situada al costat de la punta de la Pixerota, també anomenada Casilla dels Carabiners, aquest darrer nom es deu a una antiga caseta construïda el 1860 com a punt de vigia per aquests guardes costaners. En aquesta punta també hi queden les restes d’un antic búnquer de la guerra civil espanyola de 1936.


Les ruïnes de Miramar ens parlen de temps llunyans, que potser es remunten fins als romans, i dels quals tan sols en han quedat les restes situades dalt d’un turó, a tocar de la platja. L’indret, també conegut com a Guardamar, apareix en la documentació al segle XIV. Fou un important enclavament fortificat durant el segle XV per emmagatzemar el blat que baixava per l’Ebre.


MONT-ROIG, PEDRA A PEDRA


Durant l’excursió resseguirem algun dels camins carreters del terme tot cercant unes petites joies de l’arquitectura rural, les barraques de pedra seca. A Mont‐roig en trobem més de 100 d’aquestes barraques que tenen la particularitat d’estar construïdes tan sols utilitzant pedra, sense cap element d’unió, tot un art mil·lenari.


La majoria de les barraques les construïen els mateixos pagesos de cada finca i el motiu principal era el d’aixoplugar‐se, protegir‐se de la pluja, del fred i també de la calor en les hores punta de l’estiu. I representava també una manera de despedregar els camps de conreu. Però no només calia protegir a les persones, també la mula calia aixoplugar, ja que no es podia posar malalta pel bé de l’economia familiar.


Però les barraques no són l’únic element de pedra en sec d’aquest recorregut: el camí del Casalot destaca per estar en bona part molt ben delimitat per imponents marges de pedra en sec, que impedien el pas del bestiar als conreus adjacents i permetien el pas de carros. Si ens hi fixem bé, en veurem les empremtes a la roca mare, dos solcs excavats a la roca viva a força de passar‐hi durant anys i anys.


LA MUNTANYA BLANCA, MIRADOR DE MONT-ROIG


La Muntanya Blanca és el punt més alt del terme de Mont‐roig, es tracta d’una serralada situada com a contrafort de les seves germanes grans, la Serra de Llaberia i la Mola de Colldejou. Al seu punt més alt, el Molló dels Quatre Termes, hi conflueixen els termes de Pratdip, Colldejou, Vilanova d’Escornalbou i Mont‐roig, i ofereix unes vistes privilegiades sobre Mont‐roig, la muntanya de l’Areny coronada per la Mare de Déu de la Roca i la Costa Daurada. Des del cim també s’albiren els cims de la Mola de Colldejou (922 m) i la Miranda de Llaberia (918 m) on està situat un dels 4 radars meteorològics de Catalunya.


La muntanya Blanca deu el seu nom a la roca calcària, on es produeix el típic fenòmen de carstificació, és a dir, la dilució de la roca, fet que provoca l’aparició de nombroses coves i avencs, com l’avenc del Pla, proper al Molló dels Quatre Termes, i d’uns 31 metres de profunditat.