ELS SECRETS NATURALS

Xxxt...


Us hem fet una selecció dels espais naturals menys coneguts de Mont-roig Miami però amb una gran biodiversitat. Tresors naturals, gairebé secrets, que us permetran respirar autèntiques distàncies naturals a la Costa Daurada.


L'ARENY

El país roig


La muntanya de l’Areny és un regal de la natura. Quan hom la visita té la sensació de trobar-se en un lloc especial, únic. El roig i les formes fantasioses de la roca et transporten en un món llunyà.


És un petit tresor mediterrani habitat durant la prehistòria i font d’inspiració per a genis com Joan Miró. Pocs indrets de Catalunya presenten uns paisatges de tanta bellesa i singularitat. Aquesta li ve donada per la geologia de l’indret i també per la vegetació que s’hi desenvolupa, associada a les formacions rocoses. La muntanya de la Roca, on s’asseu l’ermita de la Mare de Déu de la Roca, s’integra dins la muntanya de l’Areny. L’Areny, de 390 metres sobre el nivell del mar, és a més, un esplèndid mirador de la Costa Daurada.


Sobre els materials triàsics del Buntsandstein, de fa gairebe 250 milions d’anys, amb conglomerats i gresos silicis, s’hi han format sòls vermells de notable interès geològic i paisatgístic. Són penya segats i blocs de roca que amb l’erosió del vent i l’aigua prenen relleus singulars. Als anys 40 del segle passat s’hi van retirar grans quantitats d’arena vermella, fruit de l’erosió mil·lenària, per a utilitzar-la per a fer vidre.


La vegetació natural dista de la que podem trobar en muntanyes veïnes. Els sòls silicis tan sols permeten el desenvolupament d’espècies que suporten l’acidesa de la roca. És el cas de l’alzina litoral, força comú a l’Areny, l’alzina surera, que apareix en alguns punts, les pinedes de pinassa, que els agrada viure al clot de l’Areny, així com arbustos com el llentiscle, molt comú, i les albaides, una planta rupícola que anuncia la primavera formant grans mantells grogosos. Fixeu-vos com els sòls silicis són coberts per vegetació associada a l’acidesa de la roca, mentre que els sòls calcaris són ocupats per pinedes de pi blanc. A més, l’Areny destaca per presentar una gran varietat de líquens, entre aquests s’hi han identificat espècies molt rares, úniques a Catalunya. Els líquens indiquen una bona qualitat ambiental.


El cromatisme de l’indret format pel roig de la roca i les seves ombres, el verd dels alzinars i les pinedes i el groc de les albaides a la primavera dota a tot al conjunt d’una singularitat paisatgística única a la Costa Daurada. Fou catalogat com Espai d’Interès Natural (PEIN) per la Generalitat de Catalunya.


Llegir més
Llegir més
Llegir més
Llegir més

Com arribar-hi?


T’animem a descobrir aquest espai tan icònic del municipi a través de dues de les rutes més populars: la ruta de senderisme Mare de Déu de la Roca, far dels mariners amb sortida des del nucli de Mont-roig i passant pel Camí dels Carlins, les escaletes, el clot de l’Areny, la Cova Foradada o la ruta circular a l’Areny amb sortida des del pàrquing de l’Ermita. Descobreix l’entorn natural més estimat dels veïns de Mont-roig del Camp!


INFORMACIÓ IMPORTANT


Per motius de seguretat, s’ha prohibit l’accés al Camí dels Carlins i a altres accessos a la zona de l’Areny, per perill de despreniments d’una massa rocosa de la muntanya de l’Areny.


Es pot ampliar la informació llegint la notícia publicada al web de l’Ajuntament de Mont-roig, clicant aquí.


Des de Mont-roig Miami Turisme, lamentem les molèsties que us pugui ocasionar.


LA MUNTANYA BLANCA

El balcó de la Mediterrània


La Muntanya Blanca és el punt més alt del terme de Mont‐roig, es tracta d’una serralada situada com a contrafort de les seves germanes grans, la Serra de Llaberia i la Mola de Colldejou. Al seu punt més alt, el Molló dels Quatre Termes, hi conflueixen els termes de Pratdip, Colldejou, Vilanova d’Escornalbou i Mont‐roig, i ofereix unes vistes privilegiades sobre Mont‐roig, la muntanya de l’Areny coronada per la Mare de Déu de la Roca i la Costa Daurada. Des del cim també s’albiren els cims de la Mola de Colldejou (922 m) i la Miranda de Llaberia (918 m) on està situat un dels 4 radars meteorològics de Catalunya.


La muntanya Blanca deu el seu nom a la roca calcària, on es produeix el típic fenòmen de carstificació, és a dir, la dilució de la roca, fet que provoca l’aparició de nombroses coves i avencs, com l’avenc del Pla, proper al Molló dels Quatre Termes, i d’uns 31 metres de profunditat.


Llegir més
Llegir més
Llegir més
Llegir més

Com arribar-hi?


Seguint la ruta de senderisme La muntanya blanca, mirador de Mont-roig, s’hi pot arribar. Això sí, s’ha d’estar una mica en forma, ja que hi ha alguns punts que s’ha de salvar algun desnivell i la ruta és de 18 km aproximadament.


Ara bé, si el que vols és pujar fins al Molló dels 4 Termes i observar les vistes panoràmiques excepcionals, pots fer-ho en qüestió de 40 minuts, deixant el cotxe on s’inicia aquesta ruta i no et perdràs!


BARRANC DE LA MINA DE LES NINES

L'Amazònia mont-rogenca


Entre els barrancs que descendeixen de l’Areny, el de l’Horta és el que presenta una vegetació més exuberant. Enmig de la plana al·luvial i fèrtil del Camp de Tarragona forma una petita illa de vegetació que ressegueix el curs del barranc.


El barranc ha anat erosionant el sòl, encaixonant-se, i permetent el desenvolupament d’una vegetació exuberant, gràcies a la humitat que s’hi acumula, i que recorda ambients amazònics. A l’estiu, amb la frescor i l’ombra del barranc, resulta una passejada ideal.


D’entre la vegetació en destaca l’alzinar litoral. L’alzina ens transporta al passat, quan tota la plana del Camp de Tarragona era ocupada per aquesta espècie. La degradació del sòl i l’activitat agrària ha fet que avui sigui el pi blanc el qui predomini en el paisatge, d’aquí la singularitat biogeogràfica del barranc de l’Horta.


A banda dels valors naturals, el barranc de l’Horta destaca pels valors culturals relacionats amb l’aprofitament de l’aigua. Per la zona hi passa la Mina de les Nines, avui en desús, però amb restes de patrimoni que ens recorda la seva existència i funcionalitat en el passat. Resseguint la ruta que us proposem arribareu a l’aqüeducte de la rasa del Sunto, subsidiàri del barranc de l’Horta, per on la Mina de les Nines salvava el desnivell de la rasa. Més tard, arribareu a un altre pont aqüeducte de majors dimensions que l’anterior. Tenia una funció mixta: donava pas i conduïa l’aigua. El pont aqüeducte comunicava el marge esquerra del barranc de l’Horta amb la boca de la Mina de les Nines.


Llegir més
Llegir més
Llegir més
Llegir més

Com arribar-hi?


Per trobar l’inici del barranc de la Mina de les Nines des del nucli de Mont-roig, s’ha d’anar fins als rentadors trencant a l’esquerra tot seguint el barranc de l’horta fins trobar un encreuament amb força vegetació, i a partir d’aquí comença el tram del barranc de la Mina de les Nines. Clica aquí i segueix aquesta ruta, arribaràs fins a l’Ermita!


Descarrega’t aquest mapa, t’ajudarà a ubicar-te seguint la ruta verda.


L'ESTANY GELAT

Un oasi natural


D’elevat interès natural, paisatgístic i històric, l’estany Gelat, popularment dit estany Salat, és una zona humida litoral formada a la desembocadura del barranc del mateix nom i que forma part de la Xarxa Natura 2000, una iniciativa europea, que impulsa la creació d’una xarxa d’àrees d’especial protecció.


Aquesta zona singular, és visitada regularment per ocells migratoris i també s’hi pot trobar el fartet, un peix d’aigua dolça en perill d’extinció. En quant a la vegetació, és la característica d’aquest tipus de zones humides, i cal destacar el jonc marí (Juncusmaritimus) i la salicòrnia arbustiva (Arthrocnemumfruticosum).


L’estany Gelat, així com les cales properes, van ser antigament un enclavament important pel que fa al contraban, d’aquí que s’hi instal·lés un dels dos punts de vigilància que els carrabiners tingueren al litoral de Mont-roig. L’estany Gelat també fou testimoni en el marc de la guerra anglo-espanyola (1804-1809) d’una escaramussa entre l’exèrcit espanyol i el britànic, ja que 25 mariners britànics robaren un carro amb avituallament per a l’exèrcit espanyol i a la zona de l’estany Gelat hi hagué un intercanvi de trets.


En un lateral de l’estany Gelat, s’hi poden percebre les runes d’una construcció vinculada amb la cacera pertanyent al marquès de Marianao. El barranc de l’estany Gelat, era el límit pel nord, del vedat del marquès de Marianao. Posteriorment, el vedat fou venut i aquí comença la història de la fundació de Miami Platja per part de l’empresari Marcel·lí Esquius i Garcia (1897-1969).


Aquest enclavament, es troba en una cruïlla de camins: Per una part el GR92, que transcorre per les platges de Mont-roig i Miami, i de l’altra, el sender de petit recorregut pel barranc de I’estany Gelat.


Llegir més
Llegir més
Llegir més
Llegir més

Com arribar-hi?


L’estany Gelat és de molt fàcil accés, tant a peu, com en bicicleta o en cotxe. Si fas clic al punt vermell del mapa t’hi portarà directament. Estàs preparat per descobrir aquesta petita llacuna de gran biodiversitat? Connecta amb la natura més salvatge de Mont-roig i Miami!


Skip to content